En el cas del transport de càrregues molt pesades, pot ser molt convenient assegurar la càrrega mitjançant cadenes d'amarratge homologades segons la norma EN 12195-3, en lloc d'amarratges de cinta homologats segons la norma EN 12195-2. Això és per limitar el nombre d'amarratges necessaris, ja que les cadenes d'amarratge proporcionen una força de subjecció molt més alta que els amarratge de cinta.
Exemple d'amarratges de cadena segons la norma EN 12195-3
Normalment, les cadenes d'amarratge són del tipus de baules curtes. Als extrems hi ha ganxos o anelles específics per fixar-les al vehicle o per connectar la càrrega en cas d'amarratge directe.
Les cadenes d'amarratge estan proveïdes d'un dispositiu tensor. Aquest pot ser una part fixa de la cadena d'amarratge o un dispositiu separat que es fixa al llarg de la cadena d'amarratge que s'ha de tensar. Hi ha diferents tipus de sistemes tensors, com ara un tipus de trinquet i un tipus de sivella giratòria. Per complir amb la norma EN 12195-3, cal que hi hagi dispositius capaços d'evitar que s'afluixin durant el transport. De fet, això comprometria l'eficàcia de la fixació. La folgança de posttensió també s'ha de limitar a 150 mm per evitar la possibilitat de moviments de la càrrega amb la consegüent pèrdua de tensió a causa d'assentaments o vibracions.
Exemple de placa segons la norma EN 12195-3
Ús de cadenes per a amarratge directe
Data de publicació: 28 d'abril de 2022
